 |
| Foto del facebook de la JOIB |
Pot ser mai que hagi
oblidat el què m’agrada escoltar música en directe? Música orquestral, vull
dir. Tenc que fer sentir el mea culpa;
sóc jo qui els darrers temps no va gaire a concerts –dels motius millor ni
parlar-ne’n-.
No crec gens que sigui
efecte de la carència la impressió que em va produir anit la Jove Orquestra deles Illes Balears en la presentació de la seva temporada 2015-16. L’aljub del
museu Es Baluard de Palma no semblava –de partida- el millor lloc per a un
concert. Penso que assajar-hi degué ser complicat per excés de reverberació.
Però al moment del concert, amb tot el públic fent massa es va aconseguir un
gran efecte, una sonoritat espectacular, nítida i molt ben repartida. Com a la
meitat de la sala em trobava jo, i el primer la d’afinació de l’òboe em va
semblar arribar-me com si el tingués a la vora. A partir d’aquell moment tot va
esser deixar-se envoltar pel so. Per l’orquestra.
El programa es va veure
modificat per donar entrada al resultat de la Masterclass que el trompista Javier Bonet havia impartit els
darrers dies. De manera que abans de tot, un octet de trompes prou colorista i
ben resolt ens va donar una primera aproximació a la caixa acústica que podia
esser l’aljub. Ens esperava doncs una grata vetllada.
La primera part la va
completar el Concert per a trompa de
Mozart en què intervenia l’integrant de l’ONE Javier Bonet, tot recolzant la Jove
Orquestra. Joan Barceló a la batuta i Bonet com a solista oferiren una versió
prou classicista i molt adornada als solos, que sonà nítida i bella.
La segona part
presentava la JOIB al complert. Les Dances
romaneses de Bela Bártok en la transcripció que l’autor realitzà de la seva
primera versió per a piano resultaren molt animades i permeteren escoltar tots
els sons de les seccions de l’orquestra. Com a colofó, ens reservaren la Primera Simfonia de Beethoven amb tota l’energia
i tal volta més de la necessària en el seu briós allegro molto inicial. L’aljub acollí tota la seva sonoritat, que
per sort en Barceló a la batuta va saber ensenderar. Un plaer deixar-se dur pel
so envoltant del conjunt orquestral engrandit per la sonoritat de l’aljub. La
simfonia va discórrer de manera molt agradosa. Fins i tot el fantàstic
Baremboim troba algunes dificultats d’entrada alhora.
No deixaré d’insistir en
la meravella que és poder anar a un concert en directe. En la meravella que és
poder escoltar una orquestra en directe. En la diferència entre el so de les
gravacions –per molt bones que siguin aquestes- i el so envoltant del directe.
Si la interpretació té un mínim de qualitat, no hi ha comparació possible.
Jo vaig anar ahir al
primer concert de temporada de la Jove Orquestra de les Illes Balears que
dirigeix Joan Barceló; jo sóc també qui en la temporada anterior m’he perdut
algunes de les seves mostres de força i coratge, como ara les estrenes de Eternal
Ligh a Réquiem de H. Goodall o
de la Simfonía Tramuntana del
mallorquín Antoni Mairata. De manera que m’agradarà poder escoltar-los en
aquesta segona temporada en que mantenen un alt nivell d’activitat. Tal volta
aconsegueixen i tot qualque patrocini institucional, o un lloc com aquest aljub
com a seu de concerts… per a tot això, els meus millors desitjos d’èxit.
