 |
| Mural de can Planes |
La setmana que va
concloure amb la Nit de l’Art la
plaça Gomila de Palma s’engalanava amb una important intervenció artística.
L’ample mural que tanca el solar que fou de can Planes, i altres dues parets d’edificis
ara desocupats.
Que aquesta iniciativa
sigui el punt de partida d’un pla de rehabilitació de El Terreno és clar que no
ho és, no; però que demostra un inici d’interès en el barri, això sí què ho és.
Les imatges poden parlar
per sí mateixes:
 |
| Solar de can Planes, febrer 2015 |
 |
| Mur al solar de can Planes, juliol 2015 |
Se’n ha parlat, aquests
dies, sobre la realitat –o no- de què «Cort promou l’art urbà a ElTerreno»; s’ha explicat com s’ha organitzat el projecte dit CastAway amb l’Urban Art Club valencià, que ha
ajuntat prop d’una vintena d’artistes per realitzar aquesta feina. Comptant amb
un pressupost de mil euros, tot s’ha de dir; se’n ha parlat també del tema que
n’ha estat el drama migratori i dels refugiats que està vivint Europa.
 |
| Barca de refugiats, carrer Robert Graves |
Però tot això ja s’ha
dit. I molt més, ja que aprofitant aquesta reunió d’artistes va tenir lloc una
taula rodona per parlar d’aquesta qüestió, un tema que no és nou a Palma.
L’associació de veïns de Canamunt no fa gaire va realitzar un
taller de conscienciació juntament amb el museu Es Baluard del què en va resultar aquest video. L’educador
visual i comissari Jordi Pallarès en va fer una reflexió a l’article «Reconquerir la ciutat que volem» al diari AraBalears.
Per tot això no serè jo
qui digui més que el que els experts ja han estudiat. Però no puc estar de dir
quant m’agrada aquesta intervenció. Malgrat sé de la seva poca perdurabilitat
–no debades és una manera d’art efímer-, ja sigui per la manca de conservació
de les pintures, per l’acció del sol que les apaivagarà, per les intervencions
que els vianants els hi vagin afegint, per...
També sé de la
dificultat per establir uns límits a
l’art urbà. Quan és una dolentia que embruta un portal, una paret? Quan
és una aportació ornamental?
La intervenció d’art
urbà a la plaça de Gomila m’ha semblat de les millors activitats de la Nit de l’Art. Per la seva organització,
per la seva utilitat, per la seva fi, perquè si qualque cosa s’ha demostrat és
la capacitat de reunió d’un grapat d’artistes que, no cal dubtar-lo, ens
alegren el pas quotidià per aquesta plaça, amés de fer-nos pensar,
d’enfrontar-nos amb la cruel realitat.
 |
| Bellesa per fer-nos pensar en el pitjor. |
Una intervenció com
aquesta no és el que més necessita El Terreno, o sí, perquè vol dir que hi ha
qualcú que està pendent de què es avinent, i comença a fer-hi puntades.
Ah, no puc deixar estar
de mencionar la participació de dos habituals del carrer palmesà: tant en Joan
Aguiló amb els seus ja reconeixedors ninets com en Soma, ambdós hi son.
 |
| Joan Aguiló |
 |
| SOMA |
El que ens dona peu a
reprendre el tema més endavant, a la manera en què la bloguera Laura RS ens
ofereix un recorregut per les propostes d’art urbà a Ciutat.
