Ara que es reprèn l’art a Ciutat, vull dir ara
que s’inicia un nou curs i la seva activitat artística, ara és quan em bull la
sang, la que tot l’estiu ha estat vesant a la Capella del Roser de Pollença i
que encara seguirà fins quasi finals d’aquest mes de setembre.
Vermell. Vellut. Llum que reflecteix el vermell
que penja. Vermell també el terra, humit del degoteig de sang. Sang, però,
civilitzada, que és recull a una gran vasa rectangular situada al terra.
Vermell que va fent amb el seu degoteig una representació pictòrica.
La causa que conforma aquesta Força de gravetat es situa a l’altar.
Llum que destaca el retaule central amb la Verge del Roser, com la llum blanca
que ens dirigeix la mirada cap el rectangle blanc de la pantalla que exhibeix
el vídeo de la matança d’innocents a l’Iraq el 2007 que el Wikileaks de Julian
Assange denuncià el 2010.
Anestèsia. Aquest és l’estat en què ens trobam. Tots.
Nosaltres. Ho diu Susan Buck-Morss quan revisa l’anàlisi sobre l’alienació de
la humanitat que sentencià Walter Benjamin, en dir allò de que «la humanitat...
es ara un espectacle per a sí mateixa». La qüestió ara és sortir de l’anestèsia
que ens impedeix percebre el què està passant.
La Força
de gravetat que Astrid Colomar ha penjat a la Capella del Roser de Pollença
ens situa de nou davant un fet estètic: el conjunt de vermells i velluts que
degoten, és a dir, el conjunt de butaques de vellut vermell estèticament
penjades del sostre i il·luminades, que no son més que la representació de la
sang degotada pel mal al món. La matança d’innocents de l’Iraq denunciada per
Assange com ara la mort de més innocents en aigües del mediterrani en la fugida
dels sirians d’un país que s’ha tornat inhabitable.
Però és també l’efecte estètic de la proposta d’Astrid
Colomar la què ens fa aturar davant la realitat del món, a partir de la bellesa
que ens proposa, amb la intenció de extreure’ns de la nostra pròpia anestèsia. De
fer-nos conscients de la realitat.
Ens ofereix un moment de reflexió; també de
bellesa, en la percepció de l’art com aproximació a la realitat.
Força de gravetat, instal·lació
d’Astrid Colomar. Projecte comissariat per Georgina Sas.
Església de Sant Domingo de Pollença, 18/07-25/09, 2015.
Església de Sant Domingo de Pollença, 18/07-25/09, 2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada