Literatura amb morts

 Massa mares per a un fill / Dora Muñoz

[Barcelona]: Llibres del Delicte, 2016.

L’illa sense temps / Esperança Camps

Barcelona: Meteora, 2016

Quan arriba la penombra / Jaume Cabré

Barcelona: Proa, 2017

La mort. Serà que no m’agrada la novel·la negra, o això penso perquè en llegeixo molt poca, però em sembla que el fet que hi hagi un cadàver no n’és prou per a fer-la negra, a la novel·la. Drama?, es demanava sorpresa Dora Muñoz en veure la seva novel·la encaixada en aquesta tipologia. A Massa mares per un fill hi ha un cadàver, i la recerca de la seva autoria, però fonamentalment hi ha una història de família, si més no de famílies a un context absolutament real: Ciutat, l’Imas, la Gerreria, Corea i el per mí desconegut barri de Son Xigala. No ho hagués ubicat al mapa, com encara ara em demano -Dora- quin fora el recorregut que per la urbanització Arabella feres tot celebrant el Jane’s Walk Palma d’enguany? Què bé recuperar la toponímia pròpia.

Quin plaer això de passejar per Ciutat berenant, sopant, xerrant amb uns personatges tan creïbles, amb una història tan verídica i malauradament interessant com la que contes, Dora. Tot i que, a més, aconsegueixes un final que no és en absolut l’esperat.

El que em fa pensar en l’altra novel·la negra que he llegit aquesta temporada, aquest cop situada en l’entorn menorquí: L’illa sense temps de n’Esperança Camps es mou aquesta vegada en un món per a mi més conegut, el del periodisme i els seus influxos.

Tot parlant de morts. Com els relats en què Jaume Cabré desplega tota la seva màgia literària -potent potent- en Quan arriba la penombra, un recull de relats ple de morts, d’assassins, de maldat. No és novel·la negra, aquesta no, però la mort en la seva pitjor representació n’és el tema principal. Tanta mort m’ha fet aplegar les tres lectures. Quina embafada de mort i dolentia té la d’en Jaume Cabré malgrat la seva orfebreria literària: quin plaer llegir-lo, gaudir dels seus canvis de registre, del seu discurs màgicament barrejat i tan plaent. Quin baf, però, tanta maldat. Massa morts.